Una dona es carrega com pot i inicia l'ascensió. Li queda mig quilòmetre d'infern.
L'oficial rebutja les acusacions de brutalitat. Diu que els guàrdies porten defenses, i de vegades les fan servir, per meres qüestions d'ordre públic. L'esplanada és la jungla. Sobretot quan hi ha més portadors de paquets. Tots en volen un. I ràpid: entrar al més aviat possible per tornar a sortir i intentar un altre viatge. Potser un tercer. «Aquí hem tingut morts», explica l'oficial de la Guàrdia Civil. Allaus pels paquets, portadors trepitjats per la torba. «De vegades, només entenen aquest llenguatge quan treus la defensa», confirma un altre guàrdia amb experiència a la zona.
La rutina del pas del barri xinès és un cant contra els drets humans. Cada vianant que creua la frontera puja amb un fardell que normalment equival al seu propi pes. I entre els portadors hi ha menors, dones, ancians, cecs ... A cinc-cents metres del pas, en una esplanada, les furgonetes distribueixen els paquets entre els centenars de marroquins arribats de tota la regió. Els elegits carreguen amb el “bulto” i inicien una penosíssimes ascensió fins a la frontera. Cada viatge, en funció del pes que suporten, els reportarà entre dos i cinc euros.
O dels cecs, que caminen amb el fardell a coll i un guia, també carregat, darrere d'ells.
